Fer coses de bondat

Fer coses de bondat…

Fer coses de bondat…

Ser mare i eternament cuidar la vida, la seua vida

Eixir de casa en la nit només per fer més fàcil el meu camí

Despullar-me davant d’aquell que no fa més

que posar-me i posar-me roba damunt del cor.

I acceptar que ja no hi és, ja no hi és

Respectar que no, que no vol parlar

Encara que l’ànima es trenque per dins,

Es trenque per dins al veure els teus ulls.

Fent coses de bondat,

Fent coses de bondat,

Així la va enamorar

Tota la eternitat.

Traure llavors en casa teua i deixar-les caure a les meues mans.

Compartir allò que més estime amb el món sencer sense excepció.

I donar-te un somriure, i altre somriure,

i altre somriure més quan et poses davant dels meus ulls.

I fer-li, fer-li, fer-li, fer-li un concert al mar.

I dir-te adéu amb tranquil·litat

Tancar la porta i veure com te’n vas

Encara que l’ànima es trenque per dins

Es trenque per dins al veure els teus ulls,

Els teus ulls.