El príncep diu adéu

Adéu, adéu, tan sols

si et quedes del meu cor

el fil més prim que guarde

per cosir les teues arracades

d’aquest arbre blau

que vas plantar al meu jardí.

Dilluns, dilluns, només

si puc quedar-me amb tu

Somiant la llum, d’un món

Desesperat, destartalat, desubicat

que se’ns apareix

quan fem l’amor al despertar.

Taula parada a ta casa

i un vi que descansa

en onades vermelles i blaves

I ens miren la vida passar.

Sons que m’atrapen, cors que bateguen

I em deixen ocells cantant, fent melodia brillant

d’amor que tinc només

Per tu, per tu, per tu

I se m’apareix

quan fem l’amor al despertar